Història

1994: Els inicis

A principis de l’estiu de 1994, i sota l’empenta d’uns quants il·luminats, van començar els assaigs per mirar de formar una colla castellera a Sabadell. Val a dir que en aquella època, a Sabadell, no hi havia cap tradició castellera i només es veien castells per la Festa Major, sempre de la mà de colles foranes. Fou precisament en acabar l’aixecada de castells de la Festa Major del 1994 que, uns espontanis van alçar un pilar de 3 reivindicatiu que va aixecar força expectació i, de retruc, va donar a conèixer la encara no-nata colla local.

Amb assaigs cada cop més multitudinaris (es feien al pati cobert de l’escola Joanot Alisanda) es va decidir fer la presentació oficial de la colla en la que seria la 1a diada dels Castellers de Sabadell, el dia 13 de novembre de 1994, a la plaça de Sant Roc, i acompanyats pels Minyons de Terrassa i els Castellers de Montcada i Reixac. La jornada va generar una expectació inaudita i va sortir rodona, p3 caminat, 3 de 6, 4 de 6, Torre de 5 i vano de 4, tot descarregat.

En les poques setmanes restants de l’any la colla va ser capaç d’estrenar el 4 de 6 amb el pilar i el 5 de 6.

1995 i 1996: La colla revelació

L’any següent, el 1995 es va assolir la Torre de 6 el març a Montserrat, el 4 de 7 l’abril, el pilar de 5 (carregat) l’agost, el 3 de 7 al setembre, i el 4 de 7 amb el pilar (carregat) i el 5 de 7 el novembre, en una progressió meteòrica.

El 1996 va veure consolidar tots els castells de l’any anterior i afegir-hi el 3 de 6 aixecat per sota, el 9 de 6 i el 4 de 8 (carregat), el que ens va valer ser considerats “colla revelació”.

Tanmateix, la impossibilitat de repetir el 4 de 8 en una de les actuacions més desafortunades i de mal record de la colla, a Vilafranca per Tots Sants, va suposar una greu decepció, tan més gran com les expectatives prèvies d’èxit que havien permès mobilitzar sis(!) autocars i 300 castellers. La moral en va quedar molt tocada.

1997 a 2004: L’estancament

Així l’any 1997 va ser atípic en el sentit que, acostumats a progressar sempre, ens vam veure faltats d’efectius, amb divisions internes i amb problemes per mantenir el nivell de l’any anterior. No es va estrenar cap castell nou, i tornar a carregar el 4 de 8 no va significar cap consol.

L’any 1998 va evidenciar l’estancament en què es trobava la colla, calia fer-se a l’idea que potser no estrenaríem castells nous cada any, que els anys bons alternarien amb els no tan bons, i que calia gaudir del què podíem fer sense desanimar-nos. Calia, en definitiva, tocar de peus a terra i no sentir-nos acomplexats pels nostres fulgurants inicis. Aquell any, a part de mantenir el nivell de castells de 7 i mig, només vam poder estrenar un estrany 3 de 6 amb el pilar.

Van seguir uns anys de treball a pic i pala, en què només els grans esforços realitzats permeten un lent degoteig d’èxits. Així vam estrenar el pilar de 5 aixecat per sota pel maig i el 3 de 7 amb el pilar pel novembre de 1999, el 3 de 7 aixecat per sota l’octubre del 2000, la Torre de 7 el setembre del 2002… Però aquests èxits pecaven de puntuals: no som capaços d’afegir aquestes construccions al repertori habitual de la colla. De fet, el 5 de 7 continuava representant el sostre.

2005 a 2009: Consolidació dels castells de 7 i mig

És a partir del 2005 que els resultats milloren: els castells de 7 i mig proliferen a gairebé totes les actuacions, la Torre de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota deixen de ser anecdòtics per incorporar-se de ple dret al repertori de les grans diades.

Es torna a assajar el 4 de 8 i el 3 de 8; la colla exhibeix bona forma per allà on va, assistim digníssimament per primera vegada al Concurs de Castells de Tarragona (2006) i hi fem un molt bon paper (5 de 7, Torre de 7, 3 de 7 aixecat per sota, tots descarregats) que ens val quedar en 13a posició.

Dos anys més tard (2008) tornem a participar al Concurs de Castells i obtenim la 11a posició (malgrat no intentar cap castell de vuit pisos) i es comença a percebre que la colla creix en tots els aspectes. Els castells de vuit semblen a tocar… però el cas és que any rera any ens quedem a les portes.

2010 a 2013: Colla de vuit!

El 13 de juny del 2010, i a la Plaça del Mercat de Sabadell, descarreguem (per fi) el primer 4 de 8 de la nostra història: Les emocions esclaten!

Comença una dinàmica nova que ens permet estrenar el 3 de 8 (carregat) pel setembre i descarregar-lo (junt amb el 4 de 8 i la Torre de 7) a l’octubre. Aquesta primera clàssica de 8 (com s’anomena tradicionalment aquesta actuació) dóna origen al primer monument casteller de Sabadell (una placa a la Plaça Sant Roc).

L’embranzida que pren la colla -estrenar local com cal també ajuda- permet carregar la primera estructura folrada (la Torre de 8 amb folre) de la història de la colla pel setembre de 2011 i el pilar de 6 l’octubre, esdevenint la “millor colla de 8” del panorama casteller.

El creixement de la colla -en tots els aspectes- ens permet una temporada 2012 de somni: el juliol descarreguem el pilar de 6 i carreguem el 5 de 8 (la “catedral” dels castells) i al setembre descarreguem el 5 de 8 i la Torre de 8. Assistim de nou al Concurs de Castells (quedem novens!) i es comença a parlar seriosament de nous reptes, impensables fins feia poc. Volem deixar de ser la “colla petita que fa grans castells”. Al 2013 s’intenta un primer assalt als castells de 9 (sense èxit) però estrenem el 7 de 8 i repetim com a millor colla de 8.

2014…: Colla de nou!

Així arribem al moment present de la colla: els castells de 8 esdevenen habituals, s’assagen folres, els grans pilars… carreguem el 3 de 9 amb folre l’octubre en el marc del Concurs de Castells i el descarreguem tres setmanes més tard!… ja no som, doncs, la “colla revelació” d’aquell llunyà 1996, sinó que som els Castellers de Sabadell, els “Saballuts”, una colla relativament jove però consolidada alhora i amb empenta, que es vol fer un lloc entre les més grans i que encara el futur disposada a seguir creixent, gaudint i fent gaudir dels castells.